Iris, la flor de l'endemà

Salva Goñi

Nits i nits ferit el son
enyorança de qui tot ho vol,
com un nen vingut a res
no hi ha por pel que vingui després.
Semblo nou i no he estat jo,
que la mar no ha canviat de cançó
ni l'amor mai s'ha fet vell.

I ara, com un foraster
que coneix pam a pam el carrer
sé que el temps duu pres el record
com l'anell que duu un mort.
Que els moments no tenen clons.
I que el famós més enllà d'aquest món
és la flor de l'endemà.