Irradiació
Tot i no existir,
assoleix un major grau
d’impuls matèric
si ho projectes com esquitxos de lleixiu
sobre el cel recelós d’una bassa
un qualsevol dilluns intempestat
de l’ànima, ella que és la qualsevol
per antonomàsia, exemplar
d’una xiulada d’orelles
en cap direcció.
Salta del pedestal de boira
i conviu
amb la fèrria presència dolorosa
de la punta
d’una cua d’ull prenyada.
L’ascensor puja i baixa.
Les escales tan quietes
com tu dins l’ascensor.
