Isaac
L’Isaac els dimecres espera amb tensió
el temps s’eternitza a cada segon
observa la porta que en breu s’obrirà
perquè entri de nou
la calma de l’Emma, el seu gran suport
Perdrà el gest funest
i durant aquesta estona
podrà oblidar
i escapar de tantes normes
que empresonen una llibertat
que no hi cap enlloc
i que mor entre els murs
d’aquest centre on s’està
I com sempre no sap què collons explicar
I té por que el silenci el faci ser estrany
entre els records més recents va buscant l’emoció
d’algun incident
que impedeixi parlar de rutina i tristor
Davant del fracàs
comença a canviar la història
va difuminant
els perfils de la memòria
que es deforma fins que ja no sap
què és real, què és ficció
i es perd entre els anhels
d’una vida millor
i la dona
escolta i prova
d’amagar l’emoció
d’una altra decepció
i es pregunta si ell mai tornarà a veure-hi clar
i se sent impotent però no el pot ajudar
la visita s’acaba i l’Emma se’n va
mantenint l’esperança
que el pròxim dimecres retrobi a l’Isaac
