Isabel

Jordi Gomara

Isabel, prepara el teu vaixell, has de partir,
recorda que el temps no es detura mai.
Pensa que serà llarg el camí
i no et pots dormir a un port sense horitzons

Isabel, saps que jo sóc amb tu, t'ajudaré,
la meva força t'acompanyarà.
Al teu costat contra el vent lluitaré
si vol bolcar el vaixell ple d'il·lusions

Pensa que després del temporal ve la quietud,
ve la calma al teu mar,
i així podràs continuar el camí
pels mars de l'esperança i el futur

Isabel, ets com un trist ocell quan perds el vol
i ja no saps retrobar el teu rumb.
Tant se val, amb el temps aprendràs,
i els follets marins et mostraran la llum

Isabel, la brisa es torna suau, no tinguis por,
lleva l'àncora i digues adéu a un ahir
que emboira el teu demà,
pren el timó i navega contra el vent

Pensa que després del temporal ve la quietud,
ve la calma al teu mar,
i així podràs continuar el camí
pels mars de l'esperança i el futur

Pensa que no naveguem mai sols,
pren el timó i crida, i riu, i viu.
Que el teu vaixell reprengui el camí
pels mars de l'esperança i el futur