I si el cel blau
La teulada tapa els colps d’un gegant sense mans,
però amb llicència
per volar sobre el meu cor que no sap estimar,
ni caminar.
Els ocells no vigilaren la meua ciutat
de les paraules,
van conèixer a un mirall que era més elegant,
i amb ulls més grans.
I si el cel cau...
I si el cel cau...
I si el cel cau...
Espera’m, espera’m,
I si no és blau...
I si no és blau...
I si no és blau...
Somia’l, somia’l.
L’arquitecte del somriure em va preguntar
Si ja el volia,
I entre dents i un poc nerviós, jo li vaig contestar:
Per quin motiu?
Els ocells no vigilaren la meua ciutat
de les paraules,
Van conèixer a un mirall que era més elegant,
I amb ulls més grans.
I si el cel cau...
I si el cel cau...
I si el cel cau...
Espera’m, espera’m,
I si no és blau...
I si no és blau...
I si no és blau...
Somia’l, somia’l.
Writer/s: Paco Sirerol,Tremp
