Ja és dissabte
Ja és dissabte i altra vegada em començo a arreglar
que avui toca anar a ballar
sempre pensant que potser avui hi pot haver sort
i trobar algú amb qui ballar
Però pensar això és condemnar la nit al fracàs
i acabar pensant un altre cop que mai més, mai més!
Ningú et veurà allà ficat, ja n'has tingut prou
però passen els dies i com un babau hi vols tornar de nou... oh no!
Ja és dissabte i altra vegada començo a arreglar
que avui toca anar a ballar
sé que la nit no serà especial sinó una nit més
d'aquelles fàcils d'oblidar
Però la nit s'ha convertit en una droga més
i tothom, inconscient, només vol ballar... oblidar
La barreja de fum i alcohol no pot dissimular
la mirada perduda de tots i les cares que fan pena... oh no!
Vull marxar! mil mirades t'estan agobiant
respirar! les sabates s'estan enganxant
vull cridar! gent perduda que es va molestant
i pensar...! les neurones estan explotant
en mi! ja és dissabte i altra vegada em començo a arreglar
que avui toca anar a ballar
una barreja estranya s'apodera de mi, hi vull anar però no vull ballar
A cada cançó em vaig deprimint una mica més
i cada glop de vodka sembla convertir-en lleixiu
El que em fa més ràbia és, però, saber que estic envoltat
de gent que està igual que jo, i jo igual que ells, oh no!
Vull marxar! [...]
Els lavabos estan massa plens
la gent dóna cops, ningú diu res començo a marejar
el cap em comença a girar
vull marxar! [...]
Writer/s: Gerard Sesé
