Ja no plou
La sort s'ha envolat , com un paper, que se'n porta el vent.
No, m' ha preguntat, si és el que em convé, i ha marxat, sense dir res,
Tan indiferent...
I un dia qualsevol, t'alces i no hi és, t'ha abandonat de cop,
I ara no entens res però has de seguir endavant,
i anar caminant, lluitant contra el vent, lluitant contra el temps.
No, no estàs tan mal, si pots surar, podria ser pitjor, has de pensar,
no t'has de queixar...
I que ara estàs menys sol, i ja no sents la por,
I si avui no ix el sòl, ja sortirà demà, que un dia negre i fosc
va seguit d'un que és clar ,i la llum ho inunda tot
dins del meu cor, floreix l'agost, i ja no plou.
Writer/s: Miquel Herrero
