Je t'aime
Melodia facileta, m’acompanya la trompeta,
Quatre cops ben rebuscats,
Jo ja hi poso la lletra que t’expliqui experiències, si convé me les invento.
No et queda clar aquest cop? Jo t’ho repeteixo.
Les històries inventades, ben sovint son fantasmades.
Si vols que et parli d’amors,
t’hi puc fotre parrafades de paraules ben lligades,
Melodies agradables,
Això és un conte de fades.
I avui pot ser, l’última cançó.
Que si vols jo te l’explico.
Que si vols jo te la canto.
Potser t’agrada que et digui que ets la reina del meu regne,
No t’enganyis vida meua, només vull entrar al teu ventre.
Ets la fallera major, la pubilla de pubilles i si fossis castellera et folraria amb les manilles.
Hem omplert més de mil fulls buscant la rima perfecta,
I en el fons buscàvem tots que captessis la indirecta,
Ara tenim confiança de que sigui la darrera i amb aquesta cançoneta fem córrer la cremallera.
I avui pot ser, l’última cançó.
Que si vols jo te l’explico.
Que si vols jo te la canto.
Perquè són cançons que no entén ningú.
Ni tu ni jo.
Cançons que no diuen res, de res, de res.
Cançons sense missatges, soroll salvatge sobre paper.
Sobre el paper mullat.
