
Joc de nit
Els teus ulls
Són un pou on em perdo sense fons
Caient fins a l'infinit
El teu cos
És un nus que no puc desfer
Em té pres
La droga del meu desig...
Passa el temps
I no em mouria mai del mateix lloc
Així és com et vull tenir
Ignorant
Que no existeixi res al meu voltant
Vull cremar-me en el teu foc
Joc de nit
Són la una en punt
Tens la cara de la lluna
Dibuixada als ulls
Mous el cos
Sobre el meu cos
Veig la teva silueta
Enmig de la foscor.
Writer/s: Eduard Boada