Joc de les claredats

Remigi Palmero

Joc de les claredats, de vegades joc de la intimitat,
amb les butxaques buides ja t'has quedat,
no peses més que una ploma.
Farina antiga, en trencar-se el cul del sac,
ha caigut a l'aigua, tenyint-la tota de blanc.
Mira, mira! Qui ho havia de dir!
Les portes obertes per a qui vulga eixir.
Evidències que et faran confiar en arribar un acord
abans d'acabar el llarg hivern.
Joc de les claredats, silencia i obscuritat,
el te a la tassa calent, ja no existeix la vergonya.
Ara i ací, calma aquest cos veí,
eixa mar no és simulacre: escolta les ones en batre...
Naveguen, naveguen, vaixells de records,
imatges passen i passen i jo somnie desvestit.
Veure i fer, fer i veure, tant s'hi val,
mai no dubteu intentant-ho ni de dia ni de nit.