Jo estic bé
Color a esperança caducada,
olor a un astre mort,
com un saxo amb la veu desafinada
que sona pel fum del foc.
Una veu em retira cap a casa,
i un altra em diu sóc Déu.
Una reina em governa amb la mirada,
I es menja el cor amb la ment.
Jo estic bé, si hui et veig
o sent paraules que en sentit no entenc.
Jo estic bé, si hui et veig
o les onades són color cafè.
No comprenc l'amor cec
de poesies als molins de vent,
no comprenc l'art de ser
ocell domèstic per emmotllar-se al vent.
Writer/s: Paco Sirerol,Tremp
