Jo et demane
Jo et demane que em contestes
només que siga per dignitat,
perquè no acceptes parlar un dia
amb qui t'invita des de fa un any.
És que tens por que m'enamore?
Ets temerosa del teu marit?
És per guardar-te el matrimoni?
És per guardar-me'l potser a mi?
És pel que pense qui puga veure'l?
És que et fas valdre fins a tal punt?
Només és tàctica perquè t'oblide
sense ferir-me més del que cal?
És que et faig fàstic, dolça xiqueta
o és per que et malfies com d'un "Don Juan"
Potser et penses que només jugue
i que em fa gràcia tant esperar?
O ets tu qui juga amb la meua pena
i et fas contenta de fer-me mal?
Tan poca cosa em consideres
i que em fa gràcia tant esperar?
O ets tu qui juga amb la meua pena
i et fas contenta de fer-me mal?
Tan poca cosa em consideres
que no meresc ser escoltat?
Potser em fuges d'esta manera
perquè em fatigue tant demanar?
Jo et demane que em contestes
només que siga per dignitat.
Però si aquestes preguntes meues
tan que no em vulgues més escoltar,
no faces cas d'estes cabòries,
deixa'm obert el forrellat
i seguiré més anys encara
tot convidant-te a berenar.
Writer/s: Vicent Torrent
