Joiell o cadena?
Els canalons carreguen
la sang enverinada
a la sènia de les hores.
Trontollen els alcaloides
al meu cervell addicte
fabricant fades d'ales mutilades.
La nostàlgia i la condemna
del retorn desconsiderat
cap al pes de la cadena.
La il·lusió feta esmena
a la immensa totalitat
s'esvaeix com el fum del cigar.
La mort sentida llunyana
bogeria,desconfiança o quimera
aquesta esclava arriba sense avisar.
Melangia per un temps passat
de llibertat i innocència
el resultat és canviar el teu mirar.
Intents de millorar
de viure la vida plena
sense sentiments artificials.
En Quítaro vola per la ciutat
lliure per ser estimat
ja saps com és el refrany.
El demà és
una amant mentidera
que promet
el que no et donarà
Si les millors promeses
són aquelles
què no s'han d'acomplir
aquest és el teu camí.
Writer/s: Lluís Vicent
