Jota d'ahir
Com si tu fossis robada,
com aigua fresca d'abril,
el dia que tu arribares
tot el jardí va florir.
Jo que jugava a ser mestre
a cada revolt del camí,
ben aviat m'entemeria
que m'ensenyaves tu a mi.
Tenc un sac ple de vetllades,
de vespres sense dormir,
d'acompanyades a escola
i bregues damunt el llit.
Tenc un sac ple de rondalles
que et contava el teu padrí.
I ara que arribarà l'hora
que aviat voldràs partir,
voldria que, una estoneta,
encara tot fos com ahir.
Writer/s: Joan Miquel Tramullas
