Jo sóc déu i tu també
Paracaigudes obert
Sense més encert
Que salvar el teu cap
Quan ets a prop del cel
Una frenada a temps
Un bisturí al moment
Un salvavides urgent
Un bomber d'ànima i ment
Un monstre sempre present
Una ràbia latent
Un rampell violent
I et trec la vida que tens
I com qui és etern
Un cop de cos present
Ja no puc fer res més
Que beneir el teu gest
Déu apreta sense ofegar
Ooooh, jo puc triar
Puc opinar
Em puc aturar
O puc continuar
Jo puc decidir
I la corda es pot trencar
Però m'hi he d'arriscar
M'hi hauré d'acostumar
Viure o morir
T'ho puc concedir
No et confonguis més
Mira el teu endins
Veuràs que en aquest déu
El seu rostre és el meu
I quan no és el teu
Potser és de qui s'ho creu
Déu ofega sense apretar
Déu ofega sense avisar
Déu del cel, puja al cel
I des del cel, treu-te el vel
Com veus el món, com et veus tu
Tot ple de por, i amb peus de plom
Tu creus en déu, i en una creu
Jo crec en tu, i en una veu
Allò que fas, no és un fracàs
És el teu preu, per a ser un déu
L'Eddie em va dir, que en George, el fill
Pot decidir, gràcies a déu
Que si ha arribat, el seu moment
Perquè esperar, a que ho vulgui déu?
I si el seu déu, que no és el meu
No es vol endur, aquell fill seu
Jo acabo amb ell, i mato un déu
Que no ha entès mai, quin era el seu!!
Guerres per déu, que és font d'amor
Per a qui apreta, un gallet de mort
Que vol salvar, un món daurat
Que no serveix, a qui ha matat
Déu ofega sense avisar
Writer/s: Oriol Cardona
