Jo sóc d'un paissatge
Jo sóc d’un paisatge
la meva ànima se’n va
damunt d’una barca vella
Tornarà amb la llum del far.
El sabor salat als llavis
I l’olor de rom cremat
Em fa caure que un bon dia
Vaig saber on ancorar.
Barques marineres a les Voltes de Calella
El compàs de les ones el marca una havanera
Amb calma o temporal, mai m’oblido d’estimar-te
Sota la meva pell, jo tinc les venes salades.
Com a cor una garoina
Petxines i algues a les meves mans.
M’enfonso sota aquest mar de cristall
Quan busco la soledat.
Ai, no em deixis anar.
Dins els teus ulls blaus
S’hi reflexa el mar
Jo sóc d’un paisatge
De pins, roques i corall,
On les cales i les barques
Pinten quadres i postals.
Gats que escuren espines,
Pescadors que ja se’n van
el clamor d’una taverna
que fa olor de brou de rap.
I jo navego i navego
I m’abraça l’Empordà
Enfilant-me per les ones
Esquivant la tempestat.
Writer/s: Frans Cuspinera
