Jota d'estiu
No em deixis així,
amb s'ànima buida de tant de sofrir
més plantat que un arbre enmig de sa nit.
Que si tu me faltes jo no puc seguir,
que si tu me faltes jo no puc sentir.
Qui sap on seràs?
Recorrent el món com un au emigrant,
anant per contrades sovint trobaràs
més d'un au amiga que bé te voldrà,
més d'un au amiga a qui sí estimaràs.
No pensis en mi,
que d'un altre temps jo ja en som enemic,
tot i que t'estim jo no puc caminar
si pens que algun dia tu puguis tornar,
si pens que algun dia em podràs estimar.
Writer/s: Ma. Victòria Sabater,Josep M. Sánchez
