Jota pastera amb cançó de pandero
Al·loteta, robadora,
a qui vos compararé?
A la flor de la perera
o a les roses del roser?
A la flor de la perera
jo us comparo per blancor
i a les roses del roser
jo us comparo per l'olor.
Anam allà on anam.
Venim d'alla on venim.
Entram allà on entram.
Sortim d'allà on sortim.
Me n'anava a no sé on
i em vaig trobar no sé qui,
que em digué no sé què
i jo no sé què li vaig dir.
Mal qui fa, mal qui no fa.
Mal qui diu, mal qui no diu.
Mal qui plora i mal qui riu
i, per això, en tot mal hi ha.
Vols que et digui la raó,
del mode com has de viure?
No has de plorar ni riure
ni estar content ni felló.
Muletes, correu, correu,
fareu sa palla menuda,
que, si la feis grossa i tronxuda,
en s'hivern la hi trobareu.
La poesia és traspassar els llindars
i consentir habitar entre fosques.
La poesia és un lloc on convivim
amb els estels i les arrels
reconeixent la igualtat dels nostres destins.
La poesia és la pedra que tiram
contra els miralls perquè se'ns esmiqui la forma.
La poesia és una dent contra el ferro,
una fulla contra el vent,
una flor de cirerer contra la història.
La poesia és un llit
on pasturen dos cossos que es devoren
els vestits, l'herba i la fruita.
La poesia és un camp de clavells
atacat per un exèrcit de tisores.
La poesia és un hortolà
sembrant un desig,
dormint al costat d'una col,
regalant ala dona un coixí de bledes.
Si no fos pes carretó
que va darrera, darrera,
no hi hauria cap somera
que batés un cavalló
Writer/s: Popular/ Guillem d'Efak/ Damià Pons i Pons,Popular
