Jotes d'Organyà
Les albarques tinc trencades,
els pantalons sense culera;
les butxaques sense un quarto,
vaja un hivern que m'espera.
Jo d'amors en tinc uns quants
i a ningú l'importa res;
amors que ronden de nit
i d'altres de forasters.
Vaja un embolic, que t'ho dic,
que viva la jota;
per això venim, per això,
per cantar-la tota.
Per això venim, per això,
per cantar;
cantarem la jota
fins a rebentar.
Vas dir que no em volies
i ara em tornes a estimar;
quan llenço les espardenyes,
no me les torno a posar.
El roser cria la rosa,
i l'egüa cria el pollí;
les mares crien les filles
i no saben per a qui.
Vaja un embolic, que t'ho dic,
que viva la jota;
per això venim, per això,
per cantar-la tota.
EI sol li va dir a la lluna,
ja rondes fa massa estona;
que dona que surt de nits
no pot ser cap cosa bona.
La teu mare té la culpa
per deixar la porta oberta;
i jo per ficar-me a dintre
i tu per estar-te quieta.
Vaja un embolic, que t'ho dic,
que viva la jota;
per això venim, per això,
per cantar-la tota.
Writer/s: Popular
