Jotes picades sobre el treball, l'amistat i la vida
Alça l'aleta, polleta,
no em picaràs pollastret,
que la senyora Pepeta
se casarà en Joanet.
Se casarà en Joanet,
se casarà en Joanet.
Alça l'aleta, polleta
no em picaràs pollastret.
Abans allà a la muntanya
no en sabíem del progrés
i ara tenim fax i mòbil:
no mos fa falta de res.
Per a comprar tantes coses
les hauràs pogut pagar,
però de res te servixen
si no saps fer-les anar.
Al carrer del mig
no hi volem anar
perquè l'atra nit
mos van arruixar.
Mos van arruixar,
mos van arruixar,
al carrer del mig
no hi volem anar.
Moltes vegades la ciència
per la boca se te'n va.
Lo que hem de fer és treballar
i deixar de criticar.
Del treball i de la vida
potser n'hi ha molt que parlar:
uns treballen per a viure
i uns viuen per treballar.
Ai, pistoles, pistoles, pistoles,
ai, pecatis mundi,
ai, miserenobis.
Primentons, primentons i tomates
la mas mala quiente
son los estudiantes.
Lo senyor Quico és molt savi,
de lo más sabio que hay.
Però se n'ha deixat uns:
los que no treballen mai.
Alguns, quan perden diners,
o no els hi van bé les coses,
sempre carreguen les culpes
en músics, jóvens i en pobres.
Quan no funcionen les coses
sempre ho paguen los més pobres.
Alça l'aleta, polleta,
no em picaràs pollastret,
que la senyora Pepeta
se casarà en Joanet.
Se casarà en Joanet,
se casarà en Joanet.
Alça l'aleta, polleta
no em picaràs pollastret.
La gent, quan parla dels jóvens,
només veu lo més dolent,
i mai no se'n dona compte
que ho tenim molt malament.
Xiula, xiula, xiula i xiula,
i xiula que xiularàs.
Quiquiriquic!
Varisto diu
que si el temps que perdem discutint
lo perguéssem escoltant-mos,
otro gallo cantaria.
Al carrer del mig
no hi volem anar
perquè l'atra nit
mos van arruixar.
Mos van arruixar,
mos van arruixar,
al carrer del mig
no hi volem anar.
A veam qui té la resposta a
la pregunta que em faig jo:
Per què la gent que mai parla
és la que té més raó?
Si tots mos parléssem més,
en raó o sense raó,
mos coneixeríem prompte,
mos aniria millor.
Ai, pistoles, pistoles, pistoles,
ai, pecatis mundi,
ai, miserenobis.
Primentons, primentons i tomates
la mas mala quiente
son los estudiantes.
Així és la nostra conversa,
la conversa del cafè,
que s'escomença en baralla
i sempre s'acaba bé.
Los ho diem de veritat,
i això va de despedida:
Mai perguen una amistat,
que viure són quatre dies.
Som Quico, Jaume i el Noi
i el Mut de les Ferreries.
Alça l'aleta, polleta,
no em picaràs pollastret,
que la senyora Pepeta
se casarà en Joanet.
Se casarà en Joanet,
se casarà en Joanet.
Alça l'aleta, polleta
no em picaràs pollastret.
Al carrer del mig
no hi volem anar
perquè l'atra nit
mos van arruixar.
Mos van arruixar,
mos van arruixar,
al carrer del mig
no hi volem anar.
Ai, pistoles, pistoles, pistoles,
ai, pecatis mundi,
ai, miserenobis.
Primentons, primentons i tomates
la mas mala quiente
son los estudiantes.
Writer/s: Artur Gaya,Popular
