Jove
Parles vomitant gotes com la ràbia dels camarades,
tires pedres pacífiques amarrades a les ànimes.
Primera línia de combat de la guerra dels enamorats
on els soldats ploren com tu plores si t'han fet mal.
Sentir és resistència, la lluita és la idea
de despertar-se sempre per una sana existència.
La nostra tangibilitat no és un mapa d'humanitat,
és un poble de covards en el seu bàndol d'ofegats.
És tot injust des de l'amor que es dibuixa als teus ulls
envers el que són i són però no, no són ningú.
Són menys, menys que política de propaganda,
són menys, menys que la democràcia estafada.
I sempre la joventut, la raó abans que el puny,
les paraules i els somnis de cada acte profund.
Tu ets el nostre crit de llibertat que s'està declarant,
un enemic equivocat per als que no senten la veritat.
I sempre estàs, jove,
a cada manifestació, encontra de cada error
de cada passa del nostre món, però amagues el dolor,
perquè és el cal si avui fas la lluita amb amor.
Writer/s: Shían
