Junts en la complicitat
Si dels mils de petons
que ens fet amagats pels racons,
només guardes dos comptats.
Em fondré com cendra que al foc,
sempre ens escalfava.
Si de tot com parlem,
hem buida’t de tants mots l’univers
i avui ens crema tant silenci.
Les paraules s’esquerden,
malmeses pels fets
Si em estat durant anys,
ben segur dos dels millors amants,
com podrem viure separats?
Si és veritat que amb el temps tot és nou
Tot canvia tan aviat - No som mai iguals
No som i hem estat - Junts en la complicitat
Vola al vent
Viatjant per l’espai incert.
La por busca el vuit obert.
Quin fet fa que des del dubte,
Ja no ens busquem
Si és així, que entre els dos,
ja s’acosta un difícil final.
No sé com haig de lluitar
O deixar que en l’oblit creixin forts,
tots els nostres grans records.
No podré oblidar-No puc oblidar.
Junts en la complicitat
Sé i sabré, que el que sento,
és per ara i per sempre serà.
que com més sento amor,
més t'enyoro i se més que tinc por,
com ha estat?
Quin fet fa que des del dubte,
Ja no ens busquem
Si em estat durant anys,
ben segur dos dels millors amants,
Com podrem viure separats?
Si és veritat que amb el temps tot és nou.
Tot canvia tan aviat
No som mai igual
No som i hem estat
Junts en la complicitat
Junts en la complicitat
Writer/s: Xavi Criado
