Justament me va tocar a mi ser jo
Ho enyor tot avui que res no em manca.
Amb implacable
lentitud de llàgrima
la pluja em xopa.
Plou tort i gris
com una infància
sense mare.
Han descomparegut
tots els ocells
i la fullaca.
Res no es belluga
i l'aire torna l'aigua.
No sé si plou o plor
de tan a poc a poc
que me degota
l'ànima i sembla
que fins i tot m'agrada.
He tornat vell de cop
anit passada.
quan encara no sabia que
després de néixer res
no pot ser pitjor
o sia
que a partir d'ara tot ha de millorar
contínuament sobre ell mateix tal qual
la bava del cuc
que corda la ignorada
futura papallona
sí tot ha d'anar per bé després de néixer
per terrible que sia la sentència
i la meva poeta i un dia
convendreu que és de les que fiblen
dur tot el món en pes sense
possibilitat d'esbraonar l'esperança
ja nada esbraonada
abans de fer la tasca i fer-se
sord al crit
Writer/s: Guillem d'Efak,Joan Martorell
