La batalla
Sé que s'amaga en algún lloc,
L'etern enigma del teu cos.
La recepta perfecta, que roman
Entre els secrets del lloc on, vaig.
Quan les llums decauen, i la agulla no marca el nord.
Mou el vent els versos, que reneguen del nostre error.
Mentre naix la terra, allà on s'ofega l'horitzò.
He emprés la batalla, inexorable del teu cos.
S'esgoten les hores de sol
Rere la línea del descontrol
Què veig fer-se més prima, a cada cop
Que enfile les revoltes del teu cos.
Quan les llums decauen, però la agulla no marca el nord.
Mou el vent els versos, que reneguen del nostre error.
Mentre naix la terra, allà on s'ofega l'horitzò.
He emprés la batalla, inexorable del teu cos.
