La barrejada
A la barrejada qui no entra para.
A la perifèria aterra un hidroavió.
Una camioneta avança i m'enlluerna.
Només vull dormir tres dies i fer-me el jeta.
Podràs contemplar, serè, aquell cos que ja no té contorn,
no més contorn. I demà dedicar-lo a allò que senti nostre.
A la gatzoneta veig la fondalada.
Sobre l'estació voleia un aeroplà.
Una vagoneta ressegueix la cresta
i a la muntanyola el ramat esbrotona.
Podràs contemplar, serè, aquell cos que ja no té contorn,
no més contorn. I demà dedicar-lo a allò que senti nostre.
I a la fi seré part del vent, doncs, ja no hi ha contorn,
no més contorn. I demà dedicar-lo a allò que senti nostre.
A la serralada ronda una pagesa.
A dalt el pinacle hi ha un plat volador.
Una furgoneta gira i accelera.
A la barrejada qui no surt ha perdut.
