Laberint
Córrec, no sé on però
córrec, tan depresa
que m'adelante a mi mateix.
I la pols de terra que
alce m'entra dins dels ulls,
ara el veig rovellat.
El món, ara es torna absurd.
Pot ser, sempre fos així
i ara, la consciència mor.
Jo em faig, més i més petit,
l'ombra, m'enamora
i m'amague en un forat.
No tinc res que veure ací,
el meu cap sent el perill.
Són contactes amb verí
dins del laberint.
Ho trobe tan absurd,
el nord està en el sud.
Ja ho he reconegut,
sóc jo el que està perdut.
De vegades, em conforta
trobar-me eixa pedra estranya que
em recorda on collons estic.
Ella em guia pel camí ansiat
per poder eixir d'aquest forat,
però no se si vull aplegar!
Writer/s: Eneas Ribelles,L'Home Brut
