La batalla de dos cecs captaires
Per negocis rivals de cantonada,
estrategs de la nit ara combaten.
Un inútil fanal il·luminava
aquell odi brutal de mans i plagues
blanquinoses dels ulls, sense mirada.
S’escometen tots dos, garrots enlaire:
ferocitat atroç de brontosaures.
Aguditzen sentits d’oïda i tacte,
cautelosos, subtils, per situar-se
en el terreny potser més favorable
al resultat final, de la topada.
No falla ni un sol cop l’endevinada de l’ombra contra l’ombra.
S’esbotzaven els cranis afaitats —pedra picada—
i fins el moll de l’os, de l’espinada.
Després de llarga estona de baralla,
un d’ells cau fent un crit als peus de l’altre
i no es belluga més. Tot ple de nafres,
el vencedor s’ajup orientant-se
per la sang que s’escola, del cadàver.
La roba va palpant amb molta pausa, davalla vers l’infern
de les butxaques i el buida del pecat, de la xavalla.
Writer/s: Salvador Espriu,Aspriu
