La bella Laia
En un país ben català
nasqué una noia entre el blat,
i fou famosa en l’indret
pels seus dos pits i el seu (culet).
Un dematí tot passejant,
trobí una noia al mig d’un camp,
i a l’apropar-me lentament,
em va semblar veure més gent.
Arremangada i collint naps,
les fulles verdes tot dansant,
crits i gemecs, bruels i brams,
per tots costats sortien mans.
Heus vet aquí quin goig que fan els seus malucs,
quin bé de déu de naps trempats i repeluts,
sento molt crits, gemecs i molt de moviment,
no en compto un, ni dos sinó molta més gent.
I a la pubilla de l’indret li deien Laia,
l’amable i acollidora Laia,
Laia vola sens parar,
al seu món particular.
No hi ha problema que no resolgui la Laia,
l’amable i acollidora Laia,
Laia jo t‘estimo Laia,
Laia (Laia), Laia (Laia),
Laia, vine i parla’ns de tu.
Vaig decidir participar,
jo també vull recol·lectar,
em van mirar indiferents,
i van baixar-me els arguments.
Però una mà dolça em va estirar,
i en plena festa em vaig trobar,
un cau pel nap havia buscat,
i em van empeltar el meu forat.
Heus vet aquí que m’he quedat ben encetat,
Ja no puc seure, quin darrere m’han deixat!
quin mal que fa si miro de seure ben dret,
quina desgracia m’han desflorat el culet.
I a la pubilla de l’indret li deien Laia,
l’amable i acollidora Laia,
Laia vola sens parar,
al seu món particular.
No hi ha problema que no resolgui la Laia,
l’amable i acollidora Laia,
Laia jo t‘estimo Laia,
Laia (Laia), Laia (Laia),
Laia, vine i parla’ns de tu.
Writer/s: Els Groullers,Karel Svoboda/ Els Groullers
