La Bèstia
Voldria només per uns instants,
submergir-me com fan els animals marins,
capbussar-me dins l’oceà,
fondre’m amb les esponges i els coralls.
Gris, fusiforme i silenciós,
sotjo les meves preses des de baix estant,
o jugo amb els meus esquers,
sacsejant-los dins la fosca abissal.
Sovint m’esgota ser un primat que camina dret,
sovint desitjo…
…poder esbrinar els secrets del vol,
ser un bumerang de plomes dalt del cel,
mirar la vida directament als ulls,
sense tanta pressa.
Heu olorat mai un senglar?
Encara que no ho sembli fan olor de bosc.
Un rastre fresc entre els garrics,
un soroll familiar entre els matolls.
Sovint m’esgota ser un primat que camina dret,
sovint desitjo…
…flairar feromones en el vent,
córrer a quatre potes entre els brucs,
mirar la vida directament als ulls,
sense tanta pressa.
