L'abstracte
Era un dibuix que volia esborrar-se,
Era un mirall que un dia va trencar-se.
Estava tranquil, el dia era plàcid.
Volia sortir, jugar fins que s’acabi.
El sol, perquè ara s’amaga?
Ningú no voldrà veure’t la cara.
Has de dormir fins la matinada,
surt a fora amb la cara tapada.
I si no vols patir
busca’t un altre lloc per viure,
escapa lluny d’aquest forat
busca la llum que et faci riure.
La nina de drap està foradada.
Té el braç tallat i sense mirada.
Està ben sola en aquest món.
Està ben fosc al teu entorn.
