La cacera dels carrers
Ja és de nit tot just comença la cacera dels carrers,
tot s'hi val no hi han escrúpols, fuig si no vols ser el primer.
Els motors cremen benzina, l'asfalt es desfà als seus peus,
la lluna no els il·lumina, els núvols tapen el cel.
Carrers que s'omplen de vida quan el sol dicta el matí,
a la nit són cementiris, ironies del destí.
Caps tallats cauen per terra, van rodant fins als seus peus.
Ulls oberts però sense vida ja no ploraran mai més.
Perquè, lluitaria.
Perquè moriria.
Perquè, lluitaria.
Perquè moriria.
Tatuatges a l'esquena, cicatrius gravant la pell,
el llenguatge de la guerra els marcarà sempre més.
Brilla l'odi en les mirades, s'endinsa en el pensament,
s'alcen crits clamant venjança, cop de gas cap a l'infern.
Perquè, lluitaria.
Perquè moriria.
Perquè, lluitaria.
Perquè moriria.
Writer/s: Roger Colobran
