La cambra buida
Sota els estels i les parpelles,
damunt la cambra buida un raig,
amb cels oberts i primaveres,
amb prínceps blaus aixecant caps…
Sota els estels i les parpelles,
avui tot s’esvaeix,
si viatges als quatre vents,
i si perfumes els pensaments…
Tot, desapareix,
si convides a l’oblit,
tot allò que t’aplaudeix,
lliure ets d’escollir,
abans que surti el sol,
quin és el teu camí?
Com ha de ser el teu vol?
Sota els estels i les parpelles,
hi viuen monstres disfressats,
porten vestits i meravelles,
recullen cendres dels combats.
Sota els estels i les parpelles,
acaben totes les raons,
assaborint-les totes elles,
jo puc dir adéu, tingueu bon fons…
Tot, desapareix,
si convides a l’oblit,
tot allò que t’aplaudeix,
lliure ets d’escollir,
abans que surti el sol,
quin és el teu camí?
Com ha de ser el teu vol?
Writer/s: Raül Benéitez
