La cançó dels mariners
Per aquesta vela blanca,
lleugera com un anhel
d'entrar sempre mar endintre
i perdre'ns amunt del cel:
Catalunya, pàtria nostra,
vola com una nau,
tens el cel que et fa de sostre
massa ample per ser esclau.
Per la fusta de la barca
que fa olor de bosc sagrat
i sap d'esma les dreceres
i els camins de llibertat.
Pels dos rems que al batre a l'aigua
hi fan una lluïssor,
com dues ales de plata
que degotessin claror.
Pel Mestral que infla la vela,
que és l'alè del mateix Déu,
i se'ns enduu terra enfora
que ens vol lliures con ens féu.
Catalunya, pàtria nostra,
vola com una nau,
tens el cel que et fa de sostre
massa ample per ser esclau.
Writer/s: Ventura Gassol,Ramon Estrada
