La cançó de la bèstia
Formats en l'apatia
contraris al desafecte
enemics de tot allò proper
a la empatia
marxen al compàs del brunzit
els seus ulls resten ara buits,
els sentiments adormits
per la cançó de l'oblit
Segueixen el cant de les sirenes
que surt del fum de la productivitat
alimenten les calderes del subsól
sel's emporta la cançò
La cançò que escup
el ventre de la bèstia
que els engoleix voraç
sense deixar-los despertar.
M'uniré a ells i els seguiré
en aquest desfilar etern
o m'apartaré del seu pas
viuré sota el sol un dia més
sense ombres ni cadenes
ni una vida sense alè
ni amb suor, dolor i sang
alenar el foc de l'infern.
Sense entomar mai més les fuetades
de les gàrgoles infectes
que a la bèstia ja fa temps
que l'anima van vendre!
Segueixen.....
La bèstia te gana
i un dia mès et lleves rabent per donar-li consol.
Deixant l'anima sobre el coixí.
la bèstia demana molt mès i mès
producció, destrucció, desmoralització
Erosiona tot el que és innocent.
La bestia no dorm, plana sobre el seu niu,
la seva ombra escampa l'impuls compulsiu
d'alimentar el teu desig amb els seus excrements
La bèstia te gana
i un dia mès et lleves rabent per donar-li consol.
Se't emporta la cançó!
