La cançó del menda
On és la pluja menda? Qui et roba la il·lusió?
I les teves idees? No seré jo.
Vas trobar una drecera de prunes i albercocs,
de fulles de morera i al teu record...
Tot són detalls prou importants
per viure sempre sense
i no decaure mai.
I et veig cada divendres.
“Què passa menda? Com et va?”
Ara somies, tan sols voldries
que tot fos com abans.
Però arribes tard.
Si tres músics d’orquestra
se’n riuen del teu art
trenca’ls-hi l’arc al cap
tampoc no en saben tant.
I en un instant et pots fer gran.
No és culpa teva menda,
ho fan els anys.
I no t’hi amoïnis menda
perquè després de la tempesta, ho saps,
el vent se’n du les fulles seques.
Ni t’hi capfiquis, pensa
que després d’aquest desembre ho saps
Perquè menda sempre seràs.
Writer/s: Roger Margarit
