La casa encantada
Fosc, teranyina endins, al llarg del corredor,
Boirina sense dents aclapara la imatge.
Avesats a la fosca, maniquins de la por
Moblen un somni escàs de cresta i de paisatge.
Entreu siusplau, lector. Passada la foscor
I la mitra lluna imanta el crani d'un prestatge.
I bruixes de fanals, i clics d'interruptor.
A l'esquelet dels llavis, l'esquellot del llenguatge.
Arreu cues d'estrelles i audaços contrallums;
Damunt vostre, exemplars de lluna primitiva
Gaudiu el blanc i el negre d'un perfum que oblidàreu.
Xec, xerric-xerracs, carpetes dels costums
Obertes als estimuls...Ja anem a la deriva;
Torneu a l'aire lliure i oblideu-vos que entràreu.
