La casa sota l'ametller

Salva Goñi

Qui va fer una casa sota un ametller?
Qui va ser? Qui va ser?
Qui va ser? Qui va ser?
I cada dia que plou ha de sortir al carrer.
Qui va ser? Qui va ser?
Qui va ser? Qui va ser?

Una casa vella sota un ametller.
Surt fum per las portes,
pel terrat també.
Té les persianes de fusta,
de color vermell,
és tan gran i antiga
que sembla un castell.
Un estrany tresor guarda amagat,
és un objecte valuós i consagrat.

Qui va fer una casa sota un ametller?
Qui va ser? Qui va ser?
Qui va ser? Qui va ser?
I cada dia que plou ha de sortir al carrer.
Qui va ser? Qui va ser?
Qui va ser? Qui va ser?

Té les finestres de plàstic,
sostre de cotó
i vidres de paper,
per veure-hi millor.
És una casa boja però és prou innocent
perquè al fer-la es van oblidar el ciment.
Un estrany tresor guarda amagat
i per a que ningú el robi
el vigila un gat.

Qui va fer una casa sota un ametller?
Qui va ser? Qui va ser?
Qui va ser? Qui va ser?
I cada dia que plou ha de sortir al carrer.
Qui va ser? Qui va ser?
Qui va ser? Qui va ser?

Una casa vella plena de colors,
sota l'ametller no hi te lloc cap gos.
Si vols arribar-hi jo t'hi puc guiar,
però només fins la porta
i tu sols hi has d'entrar.
I si el gat t'accepta, jo també entraré,
tancarem la porta i a oblidar el carrer.