La ciclista suïcida
La cilcista suïcida
volia canviar de vida.
Sempre la recordaran amb les seves sabates de ballarina,
la seva bicicleta de corredora, les seves dents de purpurina.
Les males llengües parlen diuen que se'n va anar amb un narco, se'n va anar amb un barco carregat de llunes.
Diuen que es va fondre a la deriva amb la seva fugida suïcida,
queda l'ombra al banc on ella sèia cap al tard a llegir i fumar solitària, l'aroma del seu caminar resta en l'aire.
La ciclista suïcida
volia canviar de vida.
Ella o ella, però ella o ell no eren com ell i l'altra, a l'altra li quedaven dos dies i una nit de gràcia.
La va matar com una buganvília rosa, no no no no
Mai va tornar deixant al barri un forat del tamany de San Francisco,
Les males llengües parlen diuen que se'n va anar amb un narco, se'n va anar amb un barco carregat de llunes.
La ciclista suïcida
volia canviar de vida.
