La Cileta

Aljub

En el carrer l'Hospital,
dos cases a la mà dreta,
allí viu un estudiant
que festeja na Cileta.

No l'ha poguda enganyar
ni en diners ni en parauleta.
I una nit va inventar
disfressar-se de mongeta.

A les dotze de la nit
se'n va a casa na Cileta:
-Cileta abaixa a obrir
a esta pobra mongeta.

-Mare no vull baixar,
que és l'estudiant de lletra.
-Cileta, abaixa a obrir,
si no duràs corretgeta.-Què li farem per sopar?
-Dos ouets i una sopeta.
Quan acaben de sopar
la monja es posa tristeta.

-Què tens mongeta de Déu?
Què tens que estàs tan tristeta?
-Què esta nit fa molt de fred
i tinc que dormir soleta.

-Soleta no dormiràs,
que dormiràs en Cileta.
Cileta, agarra el llum
i acompanya la mongeta.

A l'endemà de matí,
sa mare crida Cileta.
-Mare no vull abaixar,
que se dorm molt bé amb mongeta.

Ja podeu apreparar
giponet i caroteta
per l'infant que naixerà,
fill de l'estudiant de lletra.