La ciutat

Jorcx

Hi ha un carrer a Itàlia on les dones porten malles
I les velles mengen gelats
Un carrer fet de palla, festa i arbres on els pares
Surten a passejar
Un carrer de dimonis vestits de Channel on les noies ballen
I t'ensenyen els pits
Un carrer de petons i mirades baixes, on els trams no s'aturen
I les dones porten faixes

Però jo sóc de la ciutat i al mati surto a comprar el pa
I si em pregunta la veïna li dic que ja la trucaré demà
A les muntanyes nevades per damunt dels núvols sense ales
Anirem a esquiar
Les ulleres de sol, la crema blanca, els esquís tronats
Cansats de lliscar
Les monitores torrades, l'olor dels arbres, ei maca encara espero
Les teves cartes
I amb la llum de la tarda, la teva imatge és més clara
I m'enlluerna el teu paisatge

Però jo sóc de la ciutat i a l'entrevista de treball
Em poso la corbata i les sabates de mudar

Una noieta ensenya les calces mentre somriu endormiscada
Són les set i el metro està parat
Unes prostitutes maleeixen l'alcalde
I la ciutat no deixa de ballar
La mama s'aprima perquè pastilles i no sap
A qui vol estimar
El tren de la bruixa passa pel teu davant, ella hi puja
I tu et quedes mirant

Però jo sóc de la ciutat i quan haig de convidar
Els meus amics em diuen que sóc un "agarrat"

I ara vénen les eleccions, les veurem menjant torrons
I un vi bo de l'Empordà
Ens prenen el pèl i tots plegats no fem res més
Que empassar i empassar
Volem més avions, volem pujar als turons i que els polítics
Hi posin més collons

Però jo sóc de la ciutat i els diumenges cap al tard
Me'n vaig al camp del Barça si algun col·lega m'ha "invitat"

I ara ens imagino
Les mitges al terra, la llum del fanal, dos cossos que s'estiren
I rodolen pel replà
I quan arribi el bon temps anirem a passejar per aquell carrer tan maco
On parlen italià

Però jo sóc de la ciutat i si és estiu m'en vaig al mar
A la Barceloneta les noies em fan somiar