La ciutat on Bel

Hugo Mas

Tota la nostra Pentàpolis,
Oberta per a tu en sa més impúdica nit,
Renaix aquest matí entre la pols i la cendra.
Encara els automòbils conserven
Les estàtues de sal al volant
I hi ha restes de foc
A la llum que apareix des de les cantonades.
El sofre, als racons, amaga als gossos
les pistes dels seus orins.
Hivern.

Irreverent ciutat de cananeus.
Gomorra i Seboim ressuscitades
De la seua apostòlica abjecció
I de la seua derrota.
La nostra vida sencera
Enfrontada als desitjos del Pare Etern.

I, mentre el fred les voluntats aquieta,
Continuem adormits junts
(Encara que tu ja no hi ets)
I aquesta solitud reviu
El vertigen i les nàusees
Que em portàreu l'atropina i tu.

Ja no som bons als ulls de Déu.

Germina un matí de fred
Que prové de sa tristesa
Entre els desheretats de la ciutat.
Damunt la vorera hi ha un teuladí
Que espicossa un vòmit d´ahir
Amb deferència cap als enamorats
Que anit afrontàrem els nostres desassossecs
Amb la severitat de l´alcohol.

Els bars fa ja hores
que han obert les portes
al desfogament dels assalariats;
i la ciutat,
sota el seu vel ragut,
ens espera batengant queixes
i deixant gemecs enrere
en el temps de poc consumit.

Hi ha una tristesa a l'escrostonat de les parets.
Abrics que amaguen homes. Botes eslaves.
Tolls d'espill on es reflecteix la vida a l'alçada de la brutedat.

Va ploure despús-ahir en llàgrimes petites
que emmidonaren els cabells de les senyores
i les seues pells,
i que els van contraure els colls.

Els autobusos carreguen i descarreguen vells als hospitals
Afligits de dolors i avorriments
En el seu propòsit de copar el temps
Que els resta cap a la mort.

És probable que les artèries de la ciutat cobren ara un sentit
Corporal, humà i sistèmic, i circulen sanguíferes.

Puc pensar en totes aquestes parts alíquotes de la vida,
De l'evolució,
Aferrades als seus cossos podrits d'homes i dones:
Ja no hi ha res que meresca aquesta insondable pena.

A certa alçada
no som més que un cos
malalt i defectuós,
de cèl·lules canceroses
obstinades a curar-se en sa propietat.

Vestigle:
Quina deformitat més monstruosa
Banya aquest matí!
Qui vol posar-se sabates
I baixar al quitrà?

… Ciutat de lepra.

Barranc de hienes. Carronyers.