La conclusió
No vam poder evitar pensar que ens aniria tant bé
Sense comptar amb que les paraules se les endú el vent
Era impensable creure en una vida sense ser teu
I avui la veritat se m’ha estampat quan m’he vist sense veu
Però així no s’està tant malament
Em vas mantenir atrapat, només mirant-me de lluny
Aconseguies que la multitud acabés en un
Frisàvem per la llibertat que mai arribarà
Lluitàvem contra plagues que mai vam pas saber guanyar
Però així no s’està tant malament
I no deixis mai més créixer els teus cabells
Que em fan dubtar de l’existència d’alguns déus
No em provoquis que saps que caic, ja saps com caic
I no deixis que em toquin mai més els teus peus
Ja començo a dubtar si existeix Déu
No em provoquis que saps que caic, ja saps com caic
I agafa’m fort però deixa’m en pau
Deixa’m en pau.
