La Contorsionista
Jo vull parlar d'un petit circ
Que tenia dos pallassos que no eren divertits
Era tot fosc i decadent
Amb la carpa apedaçada vestigi de millors temps
Una col·lecció de personatges del tot singular
Capritx surrealista de l'atzar
Hi havia nans també un forçut
I aquell pobre mag que se li veien tots els trucs
Uns lleons vells i desdentats
I un parell d'equilibristes totalment descordinats
Però quan ja tot semblava no tenir cap solució
El presentador va cridar el seu nom
Ella era la contorsionista
Un riu de pura seducció
Feia postures impossibles
Que ens fan pensar en un món millor.
Era una flor enmig dels cards
Pura elasticitat associada a un cos d'infart
I es va esmunyir als nostres caps
Per protagonitzar els somnis més privats
El públic va esclatar en un gran aplaudiment final
Presos per la màgia de l'instant
El nostres caps els nostres ulls en blanc
Tan embogits pel desig de la carn
