La dama d'Aragó
A Aragó n'hi ha una dama
que és bonica com un sol,
té la cabellera rossa,
li arriba fins als talons.
Ai, adéu, Anna Maria,
robadora de l'amor,
ai, adéu.
Sa mare la pentinava
amb una pinteta d'or.
Cada cabell, una perla,
cada perla, un anell d'or.
Son germà se la mirava
amb un ull tot amorós.
- Si no fóssim germans propis
ens casaríem tots dos;
però com que som germans,
jo et buscaré un casador.
Ja la porta a la fira,
a la fira de Lió
de tants anells com li compra,
li cauen del mocador.
Els criats li van darrera,
collint-los de dos en dos.
I qui és aquesta dama
que llença tal resplandor?
N'és filla del rei de França,
germana del d'Aragó.
Writer/s: Popular
