La cuixa i l'ala

Quimi Portet

La bella Clítoris toca el trombó,
ho aprova el públic amb una ovació,
la vam conèixer a alfabetització;
dones així ja no s´en fan.
La cuixa i l´ala se li vull menjar,
del bec besar-la fins al sobrecuix
i anar al club nàutic i morir ofegat
amb un vermut a cada mà.

Festa Major:
el meu carrer és setzè
en el concurs d´enguany de decorats;
espígol fresc, suor, xurros i amor.
Des d´Expeleta fins a Timbuctú
vull anar-me´n d´expedició amb tú;
fumar-nos tot l´haixix del Curucú.

Seràs ma musa número divuit,
la nimfa etèria que em farà somiar
i jo el poeta "sexy" i atrevit,
mig Verdaguer i mig Tarzan.
I si se m´acaba la inspiració
et reescalfaré una vella cançó
que vaig escriure per al meu concert
per a moto-serra i flabiol.

Serem estrangers, direm coses rares
i naufragarem a port:
gambes i vi blanc.
No ens fem il.lusions,
som morts de vacances,
sardines de llauna amb el cap tallat,
tornades al mar.
Duu un vestidet de flors
molt ajustat,
dues sandàlies (una a cada peu);
jo me la miro molt discretament
i ella fa veure que no em veu.
La bella Clítoris no em vol besar,
el públic trist plora i pica de peus
i una senyora de Sant Pol diu que
d´homes com jo ja no s´en fan.