La Dama d'Aragó
A Aragó n'hi ha una dama
que és bonica com un sol,
té la cabellera rossa,
li arriba fins als talons.
Sa mare la pentinava
amb una pinteta d'or,
sa germana els hi triava
els cabells de dos en dos.
Cada cabell, una perla,
cada perla, un anell d'or,
cada anell d'or una cinta
que li volta tot el cos.
Passador que li posava
una rosa amb nou colors;
son germà se la mirava
amb un ull tot amorós.
- Si no fóssim germans propis
ens casaríem tots dos;
però com que som germans,
jo et buscaré un casador.
En entrar dins de l'església
els altars llueixen tots;
la pica d'aigua beneita
es torna un ramell de flors.
Totes les dames la miren
amb un ull tot envejós;
el capellà que diu la missa
n'ha perduda la lliçó.
L'escolà que l'acompanya
no n'hi sap pas dar raó;
els dos han perdut la missa,
l'han perduda al bo i millor.
Per dir "dominus vobiscum"
Diu: -Quina dama veig jo!-
L'escola li responia:
Per mi sí, per vostè no.
Writer/s: Popular
