La Dansarina
Tots la coneixien com la dansarina de la ciutat
però ella de ballar no en sabia, eren els seus cabells, el seu volar.
La llarga melena es movia sola, vermellosa i lleugera;
xarxa encisadora, parany de somiadors,
com el dolç cant de la sirena.
I com vols atrapar el riu amb els dits?
Deixa'l córrer fins al mar.
Els teus cabells fan dolç l'imaginar,
mou-te i fes tothom somiar.
Papallones grogues cercaven refugi al seu pentinat
i així els peus no necessitava, ja que amb elles podia volar.
Però un matí, amb ràbia, feu que el coure del seu cap deixés de brillar;
sense cabells, lliure se sentia malgrat que la màgia s'esvaí.
I com vols atrapar el riu amb els dits?
Deixa'l córrer fins al mar.
Els teus cabells fan dolç l'imaginar,
mou-te i fes tothom somiar.
