La dona que mira

Mirna

És la dona que calla i sempre mira:
Mira com passen els fills i se'n van.
Mira com els veïns s'estimen al sofà.
Calla quan el seu home arriba tard
i duu alguna mentida rebregada.
És la dona que va mirant la vida
ben amagada rere les cortines,
en va prenent bocins, els reparteix,
i ella no gosa d'agafar-se'n cap.

DJo sóc la dona que té set de vida,
i que no en fa prou amb mirar i callar.
Jo sóc la dona que surt al carrer,
que crida, que corre, que parla,
que riu, que estima, que no s'amaga,
i que la vida se li comença
a fer curta…