La darrera nit del món

Maria Cinta

Ho ha dit la ràdio a les quatre
i els diaris del matí
com la pólvora que es crema.
Tothom ho ha sentit a dir.
I no és degut a cap bomba
a cap guerra, a cap coet
senzillament tot s'acaba
quan no queda res a fer
és com un llibre que es tanca
perquè tothom l'ha llegit
aquesta nit i per sempre
serà la darrera nit
t'enyoraré, amic meu
a tu i als nostres fills
ja poc té valor no importa
quan s'endevina la fi.
Aquest vespre soparem
com fa un any o com ahir
i voltant la sobretaula
hi haurà música de Litz.

Fumarem un nou cigarro
cremarem un dia més
el fill gran agafarà els llibres
i el petit el seus joguets.
I els mirarem com fem sempre
mig amor, mig vanitat
estimant-los com s'estima
allò que més t'ha costat.
Tindrem son seran els dotze
i farem el que és costum
tu et cuidaràs de que es tanquin
la clau del gas i la llum.
Deixarem la porta oberta
de la cambra del petit
per si plora per si es queixa
de la dent que té sortint.
I ens ficarem en el llit
i un cop més farem l'amor
malgrat vingui , malgrat sigui
la darrera nit del món.