La diversió
L'orquestra de La Punyalada
tocava un tango dolç i fi
una nit que al "globus" vaig anar
per a ballar i poder-me divertir.
Em vaig fer amic amb una nena
guapa i rossa com un fil d'or
i en veure-la tan encisera
tot de seguit vaig declarar-li el meu amor.
Mentres aquell tango ballàvem
amb frases dolces com la mel
vaig procurar fer-la meva,
ella em jurà ser fidel.
La-ra la-ra la la la la ……..
I a l'arribar l'altre diumenge
la vaig anar-la a buscar
i a dintre els banys de Sant Elm
nostres passos vàrem encaminar.
Allà a la sombra d'una penya
contemplàvem el mar immens
nostres llavis van ajuntar-se
i tot seguit vàrem perdre el coneixement.
Ella que es torna tota roja
i jo més vermell que un pebrot
i per més que ho intentéssim
cap podia dir-se un mot.
Però la nena més refeta
s'aixeca i baixet em diu:
–'nem que el sol se'n va a la posta
i som molt lluny de Sant Feliu.
I al cap d'unes quantes setmanes
aquella nena em va deixar
i jo recordo el jorn aquell
que a penes si podia caminar.
En vaig anar un quant temps en crosses
siguent la burla de la gent
que de baix baix tots murmuraven:
–li ve d'un tango que li ha anat molt malament.
Des de llavors quan sento música
me ve una mena de tristor
perquè recordo aquell tango
causa de ma perdició.
No voldria que cap més rossa
em tornés a carregar els neulers:
–fora tangos ni romanços,
ja no vull… ballar mai més.
Writer/s: Popular
